dijous, 9 de desembre del 2010

adeu mona lisa(the dillinger escape plan)

Renta'l ben net
Renta el teu somriure
Si!!!
Renta'l ben net
Sisplau
T'agradi o no aixó és el que alimenta les nostres obsessions (o insurgències?)
Sempre estic somiant (?) No s'allunyen molt del camí.

Tot m'ha estat ensenyat (?)
Però que es suposa que he de dir?
Què es suposa que he de dir?
Ho sento, crec que m'he oblidat.
Et penses que em pots matar de nou?
Crec que no recordo.

Què es suposa que he de pensar?
Què es suposa que he de pensar?
Què es suposa que he de sentir?
Què es suposa que he de sentir?

Aquí no hi ha pas sentiments.
Els ecos del passat ressonen més alt que
tota veu que escolto ara mateix.
No intentis mai ser res més del que has estat destinat
ni lluitis qualsevol cosa per la que valgui la pena.
No intentis ser res més del que has estat destinat
ni lluitis qualsevol cosa per la que valgui la pena.
Aquí no hi ha pas sentiments.
Aquí no hi ha pas sentiments.
No pas sentiments.

Què esperaves?
Que ens quedariem a prop de casa? Que no marxariem?
Que esperaves? Que no marxariem de casa?
Que mai marxariem, que mai marxariem?
Que mai marxariem, que mai marxariem?
Què esperaves de nosaltres, som assassins
Assassins, mentiders, violadors i lladres.
No hauries de confiar mai en cap de nosaltres.
No hi ha res a guanyar d'aquesta interferència.

No intentis mai ser res més del que has estat destinat
ni lluitis qualsevol cosa per la que valgui la pena.
Aquí no hi ha pas sentiments.
El passat sona més fort que qualsevol cosa que escolto ara mateix.
El passat sona més fort que qualsevol cosa que escolto ara mateix.

(c) The Dillinger Escape Plan - Farewell Mona Lisa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada