la majoria silenciosa

no són pas cucs de seda
dins una capsa de cartró
—wambas o chirucas
plena de fulles de morera
per on deambulen
sense cap fi
on claven les dents
—si en tenen
trista vida
per on entra la llum
pels forats de la tapa
uns forats encara més tristos
maldestres i caòtics
—com la seva vida
punxant unes tisores
clavant un bolígraf
els cucs seran capolls
papallones groguenques d’un sol dia

però
no

no són pas cucs de seda
són cucs de terra
aquesta majoria silenciosa
que no té res més a fer
que s’arrossega amb parsimònia
mooooooolta  parsimòòòòòòònia
lenta  muda  feixuga  parsimònia
alguns mosseguen el cul del davant i arriben a fer fileres
d’altres van sols gairebé no se saben ni moure
alguns altres sembla que cardin o es barallin
no fan res més que copsar que també són fireta
de tant en tant algun animal polític
amb un bastó n’agafa un
l’aixeca se’l mira
el rebat a terra
frueix de l’espectacle
el cuc giravolta
sembla que vulgui dir alguna cosa
si paréssim l’orella sentiríem un bri de gemec
no som mai a temps
la sabata li cau a sobre
belluga encara una mica
rebentat sense haver fet res més
que carranquejar dins la terra molla
estúpid silenci el del cuc
com aquesta por
       aquest verí
que l’animal polític
ens inocula a escopinades
amb baves de pet a la boca

--
quinohiveu (gener de 2015)