Cançó de Joy / Cançó d'alegria

Tingues pietat de mi, Senyor
Deixa que et parli
No tinc lloc on quedar-me
I estic gelat fins els ossos
T’explicaré la història
d’un home i la seva família
I et juro que és veritat

Fa deu anys vaig conèixer una noia, Joy
Era molt dolça i alegre
Tenia els ulls blaus i lluents com joies
Ens vam casar a la primavera
No tenia ni idea de la felicitat i l’amor que em donaria
O què em depararia la vida
Però tot es va precipitar cap a la fi
Tot cap a la seva fi
Pots estar-ne ben segur

Creu-t’ho
Un matí em vaig despertar i vaig veure que es lamentava
Des de llavors i durant molt de temps
La van envair la tristor i la soledat
D’alegria només li va quedar el nom, Joy
Al fons del seu pit hi havia un forta pena
I una fosca i tenebrosa força
Adéu als camps de felicitat
On havia de viure-hi sempre
Hola als horrors

Va ser un acte de contricció o potser alguna horrible premonició?
Com si pogués veure des del seu cor aquella nit banyada de sang
Aquells ulls de llunàtic, aquell afamat ganivet de cuina
Ah, puc veure, Senyor, que tinc la vostra atenció!
Doncs, com va poder passar?
Quants cops m’ho he preguntat

Ràpidament, de sobte
Vam tenir criatures, una, dues i tres
La Hilda, la Hattie i la Holly
N’estaven molt de sa mare
Tenien els ullets com joies blaves i lluents
Eren calladetes com un ratolí
No reien quan eren a casa
Ni la Hilda ni la Hattie ni la Holly
“No m’estranya”, deien, “és per la melangia de sa mare”
Una nit va venir un home a casa
Jo no hi era, visitava un amic malalt

Jo era metge
Joy i les nenes feien la seva, sí
Oh, sí
La Joy la va lligar amb una cinta aïllant
La boca li va tapar amb una bena
La va apunyalar diversos cops
La va fotre en un sac de dormir
Dels bressols els hi va prendre la vida, a les nenes
La manera d’assassinar-les, si fa no fa com a la meva dona
Sí, més o menys com a la meva dona

Era mitjanit quan vaig arribar a cas
Li vaig dir a la policia per telèfon
Algú s’ha endut quatre vides innocents
Mai van trobar-lo, aquell home
Encara està en llibertat
Sembla que ha assassinat molt, molt més

Citacions de John Milton a les parets amb la sang de les víctimes
La policia segueix investigant amb un cost enorme
A casa hi va escriure “la seva mà dreta vermella”
Em van dir que era de El paradís perdut

El vent bufa gelat del tot
La meva història s’acaba
Tinc por que un matí em quedi glaçat
Un dia vaig marxar de casa
Vaig a la deriva d’un lloc a un altre
Et trepitjo els talons, ets un home de família
A fora els voltors giravolten
Ells llops udolen, les serps xiulen
Per fer-me un petit favor, amic
Que seria com aconseguir la felicitat terrenal
Em veus com un amic?
El sol per mi és fosc
I silenciós com la lluna
Senyor, tens un lloc per a mi?
Crida’m!

----
Lletra original: Nick Cave
Traducció: l'ermità & quinohiveu