No és possible que no hi hagi una dona
igual que el meu arquetip. En les ciutats
en circulen milers, milions.
I la meva única serà entre totes elles.
No és que sigui un il·lús. El que passa
és que encara no l’he trobat.
Encara no l’he descobert. I el temps corre
remolcant la meva vida. Hom no espera
que acudeixi fins a mi la que pretenc.
I aquesta pressa implica més conflictes.
Veig emplaçar barreres i obrir clots
en planes que estimava inalterables.
11
I ha de ser cada dia més difícil.
Ja no s’aproparà a mi des de l’alba.
La seva tendra adolescència detendrien
cartells de “Prohibit”, “No”, “Ja és tard”.
D’on arribarà? Si en la seva figura
llueix el migdia, altres amors
hauran posat a la seva oïda macats somnis.
I amb certa aprensió ambdós hauríem
de perdonar minúcies transcendents.
Cobrir amb alegria la tristesa
de no haver-nos trobat l’un a l’altra
en l’estació d’estimar, quan s’és jove.
I si mai no arribés a trobar-la?
12
Si pogués tornar al meu passat…
Aleshores potser ella sí que hi era
i no vaig saber veure-la. Hi és potser
encara esperant i ho ignoro.
No és possible tornar. Res no és possible.
És tot tan diferent al que se somia.
He de seguir en el meu avui. Confús. Sol.
Aïllat. Limitat a mi mateix.
---
Traducció de fragments de "Destrucción de la mañana" (J.M. Fonollosa)
per l'ermità i quinohiveu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada