he fracassat

És injust voler justificar-se
amb l’excusa: “No hi va haver sort”.
Això és el que s’imparteix als altres.
La veritat la sabem bé cadascú.

Un no pot donar el que no té.
Les coses són així. Ningú no és culpable
en la barreja confusa, temps i vida,
que ens forma i deforma indiferent.

Soc dels més que som allí,ofegant-nos
en el propi corrent que ens nodreix.
Com el sol aturat a la paret
que empeny la seva calor contra les pedres,
atapeïts tots. Maleint.
Maleint els altres. Maleint-nos.

Podem, sí, dir que hem viscut.
Com qui ha realitzat una tasca
penosa, dir cadascú: “He viscut”.
Que és igual a afirmar: “He fracassat”.

-------------------

Traducció del fragment nº 30 de "Destrucción de la mañana" de José María Fonollosa.