Sense fer soroll

Vaig per la vida fent poc soroll.
No destaco. Molts pocs amics.
Res no atrec als altres.
Aquesta poca empremta que deixo
també farà que quan fineixi
sigui tan sols una anècdota
per la immensa majoria.
Quatre records i adéu siau.
No s'ha perdut gaire...
Algú amb les seves dèries,
un estrany amb pocs trets comuns
i que per tant se'l pot ignorar.
Només alguns amics em recordaran
mentre escolten la seva música.
He estat un accident de la vida.
Un número més de la seguretat social.
Un ciutadà més d'una colònia tenallada,

des de dins i des de fora.
Potser a la propera vida la cosa varia.
Potser trobaré una dona que m'entengui.
Potser tindré fills i una família.
Potser trobaré una feina que m'ompli.
Potser seré més popular i tindré més èxit.
O potser, dissortat, m'arrossegaré encara més.
El millor sería que tinguéssim un botó
que quan el preméssim, deixéssim d'existir.
Sense fer soroll.
I així la destrucció de la terra,
per la mà de l'home,
segueixi el seu accelerat curs.
Fins que només sobrevisquin els escarabats.