Vida de rata

Estava convençut que marxaria en qualsevol moment, així, sense més ni més.

Pensava que potser trobaria alguna altra llibreria, a algun lloc, segons com, a l'altra banda del riu... I, no obstant això, hi havia alguna cosa que no m'acabava d'explicar, una mena d'ensopiment, que m'impedia marxar, i tots els dies ho deixava per al següent. Encara trobava suficient menjar per anar fent, tot i que no suficient per a quedar-me satisfet. La destrucció havia arribat al carrer Brattle, i estava clar que en pocs dies s'acarnissaria amb Cornhill.

Em sentia cansat i vell. La vida de les rates és curta i està plena de dolor, plena de dolor, però s'acaba aviat, i malgrat tot, ens sembla llarga mentre dura. Vaig estar uns dies vagarejant per la botiga buida, quan no anava pels carrers buscant menjar, en quantitats cada vegada més minses. No quedava gairebé res per llegir, tant sols alguns follets religiosos bastant avorrits. Així i tot, me'ls vaig llegir.

Un matí, abans-d'ahir, plovia amb força i l'aigua arrossegava la pols i la runa, formant rius de fang pels carrers. Al terra de "Llibres Pembroke", creuat per les ombres de les gotes de pluja, hi havia restes d'alguns sopars meus que m'havia emportat a rossegons del carrer, fragments i bocins de menjar, mesclats amb residus i restes de la vida ratera: un embolcall greixós, un tros de cansalada ple de greix, closques de cacauets, vores de pizza...

---

"Firmin" de Sam Savage.