divendres, 16 d’octubre del 2026

Johnny Cash a la presó de Folsom

Sento venir el tren
està girant el revolt,
i no veig la llum del sol des de
no sé quan.
Estic atrapat a la presó de Folsom
i el temps no passa mai,
però aquest tren continua rodant
camí cap a San Anton.

Quan només era un nadó,
la meva mare em va dir: Fill,
sigues sempre un bon noi, no juguis mai amb armes.
Però vaig disparar a un home a Reno
només per veure'l morir.
Quan sento ressonar aquest xiulet,
acoto el cap i ploro.

Segur que hi ha gent rica menjant
en un vagó restaurant de luxe,
probablement bevent cafè
i fumant puros grans.
Bé, sé que m'ho mereixia,
sé que no puc ser lliure,
però aquesta gent continua avançant
i això és el que em tortura.

Doncs si em lliberessin d'aquesta presó,
si aquest tren fos meu,
estic segur que aniria un xic més lluny per la via.
Ben lluny de la presó de Folsom,
allà és on vull quedar-me,
i deixaria que aquest xiulet solitari
se me n'emportés la tristesa.

----

Folsom Prison Blues
Johnny Cash

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada