He estat en molts llocs. Tots ells
guardaven quelcom dolent per a mi,
com guarda el núvol el seu llampec.
Vaig passar per les ciutats. Pels pobles.
Per cases que creixien al costat del blat.
Cap veu sense mal em va aturar.
Així em vaig acostumar a caminar sol
i a odiar als que trobo al meu voltant.
El whisky es ara el meu únic amic.
© José Maria Fonollosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada