la tele

aparell essencialment idiotitzant
la gent seu al seu davant
i al cap d'un instant
els pensaments s'acaben anul•lant.

fotuda merda audiovisual
que s'escampa a tort i a dret.
empastifant les idees i l'opinió
de tothom qui troba al seu abast.

com si allò tractés de convèncer-te:
"no pensis, fes-me cas,
en mi hi trobaràs la felicitat,
la il•lusió és el que val".

felicitat artificial,
paradís terrenal,
simple pecat venial,
deixa't estar:
producte per a subnormals,

a prendre pel cul amb aquesta merda,
que enganyin a sa puta mare,
ja en tinc prou de superherois
i d’heroïnes rosses d'ulls blaus.

brossa en hores de màxima audiència
n'hi ha per a tots, petits i grans,
premsa rosa, tafaneries,
publicitat a dojo... quin pal!

fes-te un favor i agafa la puta tele,
la poses al mig d'un descampat,
li fots uns bons cops de mall
et faràs un bé a tu i a la humanitat.