està maleïda aquesta ciutat. la trepitjo
però ignora els meus peus sobre la seva esquena;
els meus peus que la recorren cada dia.
tan sols hi ha portes tancades al meu pas.
recorro la ciutat. suplico. escupo.
no hi ha lloc per mi, no. enlloc.
com el vent que explica les seves ferides,
després d'atravessar les pedreres,
torno a casa al vespre, fatigat.
la meva dona arriba tard. no pregunto
com paga el menjar. menjo en silenci.
està maleïda aquesta ciutat, maleïda.
Del llibre "New York, ciudad del hombre".
© José María Fonollosa (1922 - 1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada