goig i dolor

abans que jo ho han dit molts altres.
abans que ells ja ho van dir uns altres.
i el mateix diran altres més endavant.
un es torna humil i se n'adona.

tot el que penso, sento i em passa
és com pensen, senten i els passa
als altres que passen pel meu costat.

és el goig i el dolor de l'existència
que entra a totes les ments de sobte
com un tímid rierol o un gran torrent.
goig i dolor antics que percep
cadascú com si només ell descobrís.

altres ja ho van pensar als seus escrits,
amb música, colors i amb càmeres.
i ho van fer millor o ho faran després.

però un mateix segueix parlant d'aquelles coses,
ja no per aconseguir quelcom: per costum.
perquè ha d'entretenir-se d'alguna manera
mentre gasta la seva vida. tan inútil.

© José María Fonollosa

(Poema traduït del castellà)